Mucha polícia, poca diversión

ramblaraval15blog2

Raval, Barcelona, 2000 (Marc Javierre-Kohan)

“Mucha policía poca diversión. Un error, un error.”

                                                           Santa Caterina de Siena (no?)

A l’ample i llarg dels Països Catalans fa temps que arrosseguem una greu problemàtica sobre l’habitatge al món urbà (com a tants altres llocs). Els espais d’alteritat de les diverses grans ciutats dels United States of Hipsterism viuen un procés (OH DÉU MEU NO!!! He dit la paraula maleïda!) greu de retrocés, sobretot des de finals dels anys 90 (tanta droga sintètica no va servir perquè ens n’oblidéssim). Els barris històrics, que havien servit tradicionalment d’amagatall per les activitats de les classes subalternes i pel desenvolupament polític i de gènere que anava en contra de les normes imperants, s’han anat esfumant de manera esgarrifadora.

11223550_848374061949208_2477176923211879608_n

La Rambla del Raval destruí l’any 2000 una sèrie de carrerons plens de vivendes per aparèixer i convertir-se en un pou de hipsters i modernillos ultra-mega-hiper-super-bohèmis i originals (barnacheckin).

Oh! Novella, novelladosíssima novetat!!! Però, quines han sigut les eines i les excuses que els diversos poders (estatals, autonòmics, ECONÒMICS, municipals, etc.) han emprat per dur a terme aquestes operacions? S’han tret la poTlla (perquè no ens enganyem, els poders tenen poTlla. Una blanca, esquifida i arrugada titoleta fruit dels seus més profunds complexes) dels pantalons i amb ella han escombrat el territori? NO. Sota l’excusa de la millora (necessària) dels espais antigament marginats i oblidats pels poders fàctics, els ravals, serrallos, etc. han envaït els carrers, carrerons i passatges amb excavadores, rajoles de grans dimensions i plans “renove” pels comerços locals tradicionals.

Mà, porca Troia, perchè cazzo di merda gli vaffanculi questi sono venuti qui, porco Dio? Com diria la terrorífica Olivia Soprano. ¿És que un raig de llum celestial descengué del cel directament al cervellet d’algun alt funcionari i, emulant la grandiositat d’un làser verd que omple la fumera d’una discoteca baixllobregatina, li omplí el cap de bondadosa bondat? Tant de bo, però no. No. L’oportunista empresari, amic de l’alt funcionari i sovint camuflat de polític elegant, ja fa segles que va desenvolupar un increïble sentit de l’olfacte per detectar possibles beneficis i plusvàlues.

Així doncs, les ciutats dels Països Catalans, després de veure durant dècades com es degradaven els seus centres històrics i que les veïnes dels barris generessin moviments de protecció i transformació socials al marge dels poders municipals, es convertiren de cop en pous d’inversió de diners públics. Calés i calés de les arques públiques destinats, aparentment, a millorar les condicions de vida dels barris. Les conseqüències, però, varen ser nefastes en aquells primers barris sotmesos a aquest experiment social. De feimus gentrifiquexion va arribar per arrasar amb els sistemes de vida tradicionals de les classes populars que fins llavors havien habitat a aquells barris. Nefastes hordes de gipsters, bohemis (parlo dels pijos del pal Common People de Pulp, no dels txecs) i, els pitjors de tots, guiris de panxota blanca, cara vermellota i accent bàrbar (sí, bàrbar, ni europeus, ni occidentals, ni ovnis blancos; bàrbars).

 

scarlett-johansson-in-un-immagine-del-film-vicky-cristina-barcelona-90019

Oh, yeah that’s a beautiful city. Paella, sangria, farlopa, what else? Fotograma de la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona, nefasta no: imfumable pestitxe (cineseguntfv).

A part de fer-nos emprenyar, què varen aconseguir, amb això, els poders fàctics? Ben fàcil, diners, piles i piles de calés. Però allò més important, per la gran afectació que produí a les habitants dels barris, fou el quasi total i absolut desmantellament dels teixits associatius i socials que sostenien els milers de vides de les persones que vivien, es refugiaven i gaudien dels barris potencialment gentrificats. La capacitat revolucionària, ara anarquista ara comunista, de les ciutats ha anat desapareixent els últims anys sota el paraigües de la Pax Socialem en benefici de tots (deia l’empresari enduent-se el rulo, fet amb un bitllet de cinquanta, cap al nas i ajupint-se entusiàsticament sobre una pica blanca Roca d’un dels lavabos del Majestic).

La victòria més important que han aconseguit els poders fàctics amb la gentrificació dels barris que han vist més barricades dels Països Catalans ha estat l’eclosió i fagocitació dels moviments socials, generalment revolucionaris o pseudo-semi-gipi-floretes-anti-proto-pre-post-super alternatius. Fet que ha deixat un buit espectral dins dels teixits socials i de les relacions de suport personal i interpersonal dels barris, finalment estenent-se a altres zones de la ciutat destrossant els equilibris populars que servien per frenar o visualitzar els excessos del poder. Cosa que, òbviament, condueix directament a l’alienació quasi voluntària de les classes populars dins de la cultura de l’individualisme extrem.

tumblr_onmyjuZdWH1sgouh6o1_500

tumblr_o7qiuwvHCb1sgouh6o1_500

Vinyetes extretes de la magnífica web http://jordielmossosensible.tumblr.com/ que escenifiquen el pa de cada dia als barris gentrificats de la ciutat de Barcelona.

Que per què escric això? Doncs perquè l’altre dia a La Directa van publicar aquesta notícia (https://directa.cat/piconadora-amenaca-nucli-historic-de-perpinya), on se’ns presenta l’abominable inici in situ del procés de gentrificació a Perpinyà. La capital de la comarca del Rosselló és una de les ciutats més degradades, arquitectònica i urbanísticament parlant, dels Països Catalans. El barri de Sant Jaume del Puig n’és el paradigma, seria l’equivalent al Raval barceloní, alhora però aquest barri serveix d’espai de contracultura on es mantenen més vives les xarxes socials d’alteritat popular (i aquí recalco popular perquè cap universitari idiota digui que hi ha més xarxes d’alteritat al seu campus de merda). I és aquest el tema que ens interessa, a nosaltres i als poders fàctics de l’urbs nord-catalana, les xarxes d’alteritat social. A ells els hi interessa com desmontar-les, a nosaltres com mantenir-les intentant eradicar la degradació del barri sense produir-hi cap procés de gentrificació. Serà, doncs, necessari estar atentes a com evoluciona la ciutat i haurem d’estar preparades per reaccionar.

El Paio de l’Empalme

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s